#0 Bon any nou!
D’acord, no acaba de començar l’any, però aquest gener no ha sigut un gener especialment lleugeret per a ningú.
Tampoc ha sigut lleugeret per aquí: després d’entregar un treball final de màster sobre una temàtica de tan rabiosa actualitat que a les 48h de tenir-lo redactat ja estigués desactualitzat, de barallar-me amb La Burocràcia i acabar trobant el formulari A-38 sense tornar-me boja, i de somiar amb una feina millor però que potser tal i com estem d’energia ho deixem per més endavant, he decidit que per mi el 2024 comença ara.
(Procuraré fer frases més curtes, que sé que teniu el cervell tan trinxat com jo.)
Un any sense pretensions, però un any amb només un objectiu: convènce-us que Substack és la xarxa social definitiva.
…de què anirà això? Doncs no ho sé, miri, no ho sé.
Una mica en la línia del Marc o la Marta, aquest Substack pretén ser el puesto on abocar les meves petites obsessions, alentir el ritme, i no donar gaires més duros a l’El0n Mu5k, si pot ser. De moment us en comparteixo l’última:
Significatiu i molt específic, malgrat no és cap novetat. Si em pregunteu què tal el màster és possible que us enviï aquest article de fa nou anys, així que us estalvio aquest mal tràngol i us ho podeu llegir en calma tot fent el cafè de mig matí. O quan sigui que llegiu això. I ja em pregunteu coses més banals.
…i per què Ostalgie?
És un joc de paraules en alemany que barreja Ost (est) i Nostalgie (nostàlgia). Nostàlgia de l’Alemanya de l’Est, vaja. El país amb l’himne més maco del món mereixia un petit reconeixement i així faig veure que ja domino aquest idioma del dimoni.
